Ens vam trobar i vam ser present total,
El clar espetec gloriós de l'aquí,
L'ara precís de la pluja tocant
Sense tocar les fulles amb els dits.
Vam enfilar-nos als arbres del bosc
Ple de ciment, i vam ser dos ocells
Que fan el niu enmig del llamp i el tro,
I hi estan bé, i els dies van caient.
L'amagatall, colrat d'un cel serè,
Era un tresor, un déu desconegut,
I a poc a poc, ben orfes de perquès,
No érem només el joc del jo i el tu.
Érem molt més, i tot el que vindrà,
Som ben bé allò que hem alçat amb petons,
Els fonaments cosits en un passat
Que mira lluny, que lluny ens du l'amor.