Oh! Quin senyor tatuatge!
És que el llatí no falla: queda bé
Un aforisme I avalat pel temps!
La vida en dues paraules
Oh! I com a lema és fantàstic!
Que cada dia sigui un no-parar
Gaudir, fruir, que s'ha d'aprofitar!
I és clar que signo allà on calgui
Oh! I a quina pel·li ho vas veure?
I tant que sí! La dels poetes morts
La gran escena del camp de futbol, sí, sí
Oh, capitán! Oh, my captain
Oh! A cada vers de Walt Whitman, I amb embranzida
Per xutar més fort, es fan més lliures, obren més el cor
Que soni Haendel, au vinga!
Però no fem apologia de la ingenuïtat
A veure si amb tantes ganes de viure
Prendrem tots mal quan descobrim la gran veritat
Hi ha tants dies que no passa res
Ei! Tinc cançons com a prova que mai intento alliçonar ningú
Que ja prou feina tinc a entendre'm jo, ui no!
A més, és tard I vol ploure
Però, una primícia
Lord Byron: aquesta vida té moments de tot
És un anar fent, així funciona el joc
Per cada un d'intens et trobaràs que sí
Que hi ha molts dies de merda
I són aquests els que has d'entomar bé
Que amb bona mar tothom és mariner
Però és tan magnífic conformar-se amb el sol com entra per la finestra
Amb l'escalfor que deixa anar el cafè
Amb un passeig I "Mira, així fem temps"
Amb una vida per sempre
No volem apologia de la ingenuïtat,
Desitgem que la monotonia us repodreixi a tots els que doneu pel sac
Visca els dies que no passa res!