La lletra no l'entenc
Però ella es transforma gaudint, ballant, rient
Tothom al meu voltant sap la tornada
Jo, fred, miro el cantant i li dic: "T'he calat ja fa estona
Heu vingut a robar-nos les dones
Heu vingut a robar-nos les dones
No sou més que una banda de pseudopoetes
Feu quatre acords i us penseu qui-sap-què
Heu vingut a robar-nos les dones
Heu vingut a robar-nos les dones
Però si feu el de sempre
Canteu com hienes
És l'hora ja d'entregar els instruments"
S'acaba el seu gran hit, ella m'abraça
Seiem. Fluixet, li dic: "Jo, de cançons així, en una tarda te'n puc fer vint-i-cinc"
Hi ha un subtext que mai no evoluciona
Les cançons diuen tota l'estona: "Hem vingut a robar-vos les dones
Hem vingut a robar-vos les dones
Crispetaires del pop
Lletres repetitives
Fem quatre acords i ens en sobren i tot
Hem vingut a robar-vos les dones
Hem vingut a robar-vos les dones
Sempre fem el mateix, però ho vestim de manera que sembli que anem millorant amb el temps"