Sempre atreia llibertins,
Peter Pans, perdularis I sapastres
Anava encadenant desastres
Els amics van brindar augurant la fi d'aquella mala ratxa
Va dir: "Ara ja només demano un tio normal"
"Potser qui somiava no existeix"
Va pensar, marejant la copa
"Potser és algú ben diferent"
Al seu cap, com un dard, un rostre
Neix així la gran història del primer en la línia successòria
Intentar-ho en combat cos a cos
Directament era suïcida
Era el final de la partida
Vaig optar per jugar a ser l'amic que sempre llepa les ferides.
Ara pel carrer la gent va murmurant
"Què hi fa aquesta noia amb aquest tio?
Però si és molt
Però si és tan bonica"
Somric, respectant la directriu: el bon mag, els seus trucs no explica
Però dins meu hi ha tanta eufòria
Sóc el primer en la línia successòria
Sóc la cara de la foto de curs que ningú recorda
Sóc el ràpidament desestimat
Sóc un extra etern dins de la memòria
El que observa I no intervé, el silent enmig de la cridòria
Un fil diminut que ha fet enorme, irreversible el descosit
I vull deixar-ho clar: el qui guanya ho fa per punts
Per immaculada trajectòria
Permeteu-me que em presenti: jo, el primer en la línia successòria