Nascut al bressol del precariat,
D'un temps en què et descarten si és que no pots ser
Barat, callat, servil i ràpid,
Vindràs a desfer el que ens han fet.
Muntat a les espatlles ens defensaràs
Amb una capa de joguina.
Sou el present.
Sou el demà.
I el nostre somni, malgrat tot,
és l'esperança en la llavor.
Nascut entre el collapse i el soroll,
Vindràs a netejar el que vam embrutar
Quan ens creguérem invencibles.
I així, desafiant, irreverents,
Sereu la bastida d'un món que vindrà:
La massa mare de la història.