Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,
Per les parets de l'amor sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses, camins que ja són nous.
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous