Tot s'acaba quan segueixo mirant les maniobres del destí.
Tot s'acaba quan segueixo veient que l'horitzó s'allunya, trobo traves al camí.
Sort, esperança i una alguna gota d'aigua que cau a l'infinit.
La barreja, cafè i alcohol, tants excessos que ja vaig patir.
Ara s'ha acabat, mai és tard per tornar a començar.
Corre, que trobarem allò que mostra que tots els somnis seran nostres, que no cauran en l'oblit.
Crida, que la veritat la farem a mida, que quan et trobo tot canvia.
Els meus sentits són infinits.
Tot comença quan m'apropo al cambrer, massa gel pel combinat.
Tot comença quan vull creure que aquest és l'estat que em fa gaudir al teu costat.
Digue'm que no, que no soc jo.
Tornar a caure és el pànic immediat.
Però sort que ara ja m'ho conec, la sort està del meu costat.
Corre, que trobarem allò que mostra que tots els somnis seran nostres, que no cauran en l'oblit.
Crida, que la veritat la farem a mida, que quan et trobo tot canvia.
Els meus sentits són infinits.