Vaig pensar que allò no era res, era fosc i vam tapar-nos.
Mitja volta com si no importés, com dos nens que no fan càlculs.
Dues torrades, llet i al carrer.
Un altre músic demana quartos mentre jo penso que en algun moment podrem dir: "Que bé arriscar-nos".
Un altre acord torna a sonar.
Com és que tot és tan fugaç?
Donem la mà que jo t'espero.
Donem la mà que jo t'aixeco.
Que si els dos junts volem, doncs fem-ho.
Avui ballem, avui cremem-ho.
Ja torna el Sol, una volta més.
El llençol ja no fa falta.
Toquen les nou, hora del cafè.
Crec que escolto com arrenca.
Aquell acord que em fa botar.
Un vell record que em té atrapat.
Donem la mà que jo t'espero.
Donem la mà que jo t'aixeco.
Que si els dos junts volem, doncs fem-ho.
Avui ballem, avui cremem-ho.
Que després ja no tornarà.
Que després no podrem volar.
Agafa'm fort que avui m'enlairo sobre el mur que vam crear-nos.
Donem la mà que jo t'espero.
Donem la mà que jo t'aixeco.
Que si els dos junts volem, doncs fem-ho.
Avui ballem, avui cremem-ho.