Letra de L'Empordà de Sopa de Cabra

Nascut entre blanes i cadaqués,
molt tocat per la tramuntana,
d'una sola cosa pot estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat,
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt,
i anar a l'infern no m'interessa
es molt més bonic l'empordà!

I varen passar ampolles i anys
i Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del tren,
però ell mai no s'hi tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat,

Somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt,
i anar a l'infern no m'interessa
es molt més bonic l'empordà! (x2)

I quan veig la llum de l'alba,
sento les ganes de saltar,
potser que avui no em suicidi,
potser ho deixi fins demà...fins demà!!!