Alt Empordà, Figueres. Tramuntana i tempesta. La pluja cau pel carrer Tot està fet un merder. Paraigües escapant Buscant sombres, refugis. El teu enmig de la plaça Jo esperant que pugis. I et mulles pels cantons Parada, et veig plorant El vent et ve en contra No és aigua, és el teu llant. I agafo i baixo escales avall corrent m'entrabanco, quin daltabaix. Recupero forces, però pensant Que si no vinc ara després serà massa tard. Agenollada, sota un bassal de fang No puc suportar veure't així. Tirada pel terra Tirada i aquí, un matí. No aguanto més desde ma finestra veure com s'entela el vidre i tu feta una merda. Jo et dono suport, i si vols plorar Que no sigui de por. Jo voldria que ho féssis per amor. La meva espatlla disponible Per aguantar les teves penes Ja no sé si sóc compositor o Psicòleg o un "nenes". I agafo i baixo escales avall corrent m'entrabanco, quin daltabaix. Recupero forces, però pensant Que si no vinc ara després serà massa tard. Perquè del que estic segur és que puc fer alguna cosa Si més no per ajudar, Puc portar-te a casa meva, està al davant. Jo de tu em puc ocupar. I si vols del teu costat no em separo, Com un gos no ho fa del seu amo. I si vols em quedo per tota la vida Com en una rosa allà aguanta l'espina. Necessites el suport d'algú No pots estar sense ningú. Estàs malament, perduda, mullada, estàs freda. Deixa que jo et curi el mal que et corre a les venes. I ara ja tot s'ha assecat Fins i tot les teves llàgrimes. Salades com el mar amargues per l'ànima. I agafo i baixo escales avall corrent m'entrabanco, quin daltabaix. Recupero forces, però pensant Que si no vinc ara després serà massa tard. Perquè del que estic segur és que puc fer alguna cosa Si més no per ajudar, Puc portar-te a casa meva, està al davant. Jo de tu em puc ocupar.