Letra de Una entre moltes de Xavier Culubret

Quantes nenes maques que ronden pel món
Quantes estrelles brillant al meu entorn.
Quina serà la meva, quina podré agafar.
Totes brillen de sobte com un diamant.

No voldria pas fer avergonyir a ningú
Ni tampoc homenatge a tu, uuuh.
El que m'ha passat és inexplicable
Amb només 15 anys, no és gaire agradable.

I diré el nom d'alguna d'elles
Que ja he dit brillen com les estrelles.
Són totes elles com una de sola
Ara sabreu, això és el que més mola.

Mireia, ulls blaus i rossa melena.
Ai, Marta, petita però maca.
No m'oblido de la Montse, la meva nena
I la Júlia, amor d'infantesa.

Però hi ha coses que no s'obliden
La primera enganxada d'amor.
N'hi ha moltes altres,
Però aquestes ho reflexen millor.

Els meus sentiments desborden cap a elles
Com un mar en què han caigut ponzelles.
Però de 4 no en treuré res, et dedico la canço a tu
Sí, ara t'ho diré, Montse.

Que tens el cabell castany
els ulls marrons i uns llavis elegants.
Podria dir-te que t'estimo
Però encara és massa aviat.

Que tens el cabell castany
Que sé que ara tens 16 anys
Podria dir-te que t'estimo
Però quasi no ens veiem mai.

Tot i això, hem viscut molt bons moments
Tots ells han sigut molt presents.
Tu i jo estem força contents
Potser jo no tant, jo porto a sobre el patiment.

Però tu m'agrades
Sé que ets la meva estimada.
Jo puc esperar per sempre.
La meva ànima t'hi té guardada.