En aquell espai ple d'obscuritat
S'intuïen els somriures de complicitat.
Vam fer a cara o peu qui obria camí
Vas volar per primer cop per sobre l'Univers.
Petites trapelles sempre construint
Entre bicicletes, titelles i fils.
No dúiem vergonya per imaginar
Mons de plastilina, de punkis i dracs.
I una mà sempre tindràs per agafar
Quan sembli que l'abisme et vulgui atrapar.
I una mà sempre tindré per agafar,
Quan sembli que l'abisme em vulgui atrapar.
Tot i que passi el temps, que ens separi el ciment
Tot i l'abstinència quan falten moments
Tot i que ens enfadem i que ningú ens entén.
De bolos de festa, ressaques de pous
D'exàmens i de quan fem trampes als jocs,
De manis darrere de BRIMOs en foc
Si tirés enrere ho faria altre cop.
I una mà sempre tindràs per agafar
Quan sembli que l'abisme et vulgui atrapar.
I una mà sempre tindré per agafar,
Quan sembli que l'abisme em vulgui atrapar.
Tot i que ens enfadem i que ningú ens entén.