La casa blava de Frida Kahlo,
L'anarquisme de Frederica Montseny.
De Rosa Parks, l'autobús
I els principis de Rosa Luxemburg.
L'urna de Clara Campoamor
I el cor a l'esquerra de Montserrat Roig.
De Neus Català, la falç
I l'atzur de Maria Mercè Marçal.
Ja no serem mai més submises i obedients,
No som de la vostra propietat, només pertanyem a la llibertat.
Però com que esteu acostumats al privilegi, la igualtat vos sembla opressió
I se'ns imposa com hauríem de ser, en lloc de reconèixer com som.
No hi ha res com ser soltera perquè et vulguen aparellar
I si no se't coneix mascle: aleshores lesbiana deus ser.
Dixeu d'opinar sobre el meu cos, seré jo qui decidiré.
I vinga a usar el sexe com a insult, que per a jutjar sempre esteu a punt.
Som les guardianes inherents de la vida, la matriu de la Terra. L'origen de tot.
Que no! que ja no serem mai més submises i obedients,
No som de la vostra propietat, només pertanyem a la llibertat.
Que si se't passa l'arròs i et quedaràs per a vestir sants
I la fal·lera esta de fer-te ser mare, com si l'únic destí d'una dona fos parir.
Prou de cardar sense ganes, a la foguera les manades. Només sí és sí!
Trencarem sostres a martellades, atureu l'allau de dones assassinades.
Som les guardianes inherents de la vida, la matriu de la Terra. L'origen de tot.
A l'home se li aplaudix allò que a la dona se li condemna,
Doble moral sexual d'un masclisme que fa pena.
Convertir la dona només en mestressa de casa també és esclavitud.
Que tenim ovaris i podem ser bruixes i ho diem amb orgull.
Sóc ama de mi mateixa i de les meues cicatrius.
Tinc lo poder d'estimar sense importar-me el que dius.
Tapa't i tanca les cames, no vages sola, truca quan arribes.
Que no volem ser valentes, simplement mos volem vives.
L'origen de tot.