Em mires als ulls i preguntes
Perquè fa tant de temps que no escric cap cançó
Potser el temps
Que en tinc poc o massa
Toca buscar culpables
No ets tu, que sóc jo
I jo que sé
Que en aquesta vida res no és negre o blanc
I hem 'nat tirant
Perquè s'ha de fer així
Hem anat construint el camí amb les pedres del voltant
Per una veu dintre meu es defensa
I em diu que et digui el que pensa, el que penso jo
I allibera el vers que porto al cor des de fa tant de temps
Que diu així
Que desitjo que siguis la cançó que mai no escriuré
La paraula callada que mai sortirà dels meus llavis
La postal que mai vaig enviar
O el silenci inaudible del bar on impera el xivarri
Vull que siguis el fruit de la planta que mai plantaré
O que siguis el somni irreal en una nit de vetlla
Vull que siguis el que no existeix
Perquè sé que el que mai no comença tampoc mai s'acaba
Però ets real i existeixes i et veig quan em llevo els matins
I m'emprenyo quan veig que no hi ets o no ets com jo somio
A vegades et miro i tinc por
De que et cansis de mi i altre cop tampoc pugui somiar-te
Que desitjo que siguis la cançó que mai no escriuré
Però em supera el desig molt més fort que em fa voler tocar-te
I m'agrada que siguis així
I m'emprenyo amb els mots incapaços de representar-te
I voldria trobar cada dia un vers nou als teus ulls
O buscar-te una rima amagada entre les pessigolles
O provar de canviar-te un acord
I trobar un matís del teu cabell puntejant la guitarra
Més encara que siguis cançó vull que siguis com ets.