Back to Top

Brolla la màgia Video (MV)




Performed By: Prozak Soup
Length: 3:41
Written by: Joan Palomares




Prozak Soup - Brolla la màgia Lyrics




La clau de casa no obri el pany
Passen les hores, el temps se'n va
Pintades en el teu carrer
Narren històries d'un obscur present

Temps al temps, que brame memòria
Que vole la consigna, que torne ja l'eufòria
Una espenta més i guanyarem aquest capítol de la història
Escriuré un vers més per a la nostra memòria

Esta nit s'atura tot i brolla la màgia als nostres cors
Un l'estel en l'horitzó pinta la victòria del nostre color

No hi ha present no hi ha futur en el que estiga escrit
Que la memòria formarà part de l'oblit
Serem dos animes per un camí prohibit
Si em de lluitar tots junts que siga aquesta nit

Tu necessites carta de presentació, jo no
No, no estem tallats pel mateix patró, no no
Soc peó des del bressol, cicatrius de ràbia i dol
Prozak i Aspencat, se que no camine sol

Esta nit s'atura tot i brolla la màgia als nostres cors
Un l'estel en l'horitzó pinta la victòria del nostre color

Però quin fàstic que em donen ells
Però quin fàstic veure'ls rient

A voltes sent la pluja d'un dia vinent i ens cau el sostre
A voltes sent que no tornarem a tindre la pau a casa
S'acaba el temps!
Algú va a pagar la nostra ràbia!
Algú va a pagar...

Vas preferir jugar a no entendre res
Tot el món de baixó i estres
La sort no està de cara, la sort és fer-ho ara!
Callar, comprar, plorar, tornar a començar
Por a poc t'endinses en l'epicentre
A poc a poc s'incendia la ciutat
A poc a poc va naixent un món nou
Caminant no hi ha camí!
[ Correct these Lyrics ]

[ Correct these Lyrics ]

We currently do not have these lyrics. If you would like to submit them, please use the form below.


We currently do not have these lyrics. If you would like to submit them, please use the form below.




La clau de casa no obri el pany
Passen les hores, el temps se'n va
Pintades en el teu carrer
Narren històries d'un obscur present

Temps al temps, que brame memòria
Que vole la consigna, que torne ja l'eufòria
Una espenta més i guanyarem aquest capítol de la història
Escriuré un vers més per a la nostra memòria

Esta nit s'atura tot i brolla la màgia als nostres cors
Un l'estel en l'horitzó pinta la victòria del nostre color

No hi ha present no hi ha futur en el que estiga escrit
Que la memòria formarà part de l'oblit
Serem dos animes per un camí prohibit
Si em de lluitar tots junts que siga aquesta nit

Tu necessites carta de presentació, jo no
No, no estem tallats pel mateix patró, no no
Soc peó des del bressol, cicatrius de ràbia i dol
Prozak i Aspencat, se que no camine sol

Esta nit s'atura tot i brolla la màgia als nostres cors
Un l'estel en l'horitzó pinta la victòria del nostre color

Però quin fàstic que em donen ells
Però quin fàstic veure'ls rient

A voltes sent la pluja d'un dia vinent i ens cau el sostre
A voltes sent que no tornarem a tindre la pau a casa
S'acaba el temps!
Algú va a pagar la nostra ràbia!
Algú va a pagar...

Vas preferir jugar a no entendre res
Tot el món de baixó i estres
La sort no està de cara, la sort és fer-ho ara!
Callar, comprar, plorar, tornar a començar
Por a poc t'endinses en l'epicentre
A poc a poc s'incendia la ciutat
A poc a poc va naixent un món nou
Caminant no hi ha camí!
[ Correct these Lyrics ]
Writer: Joan Palomares
Copyright: Lyrics © Unison Rights S.L.

Back to: Prozak Soup

Tags:
No tags yet