De viatge cap a un món incertUn futur de plàstic Un somriure que se'n va amb tuEra tard i ja no estàs Era tard per a parlar i ja no estàs
Perquè tot el que pensaves què jo algun dia serias'ha caigut a trossos davant teuCom l'allau que ho tapa totQuantes voltes m'he caigut i ningú em trau?
No sé qui soc
Quan vens tu em traus
No saps qui socD'on ve la por?
Veig que arriba l'hora de nadar i deixar-te enrere
No vas aconseguir entendre'm mai
Per això la teua por
Si m'arrastre cap a tu se'm perd el nord
Era tard per mastegar més nucs
Dona un pas enrere
Una cara que desperta
Quan tanque els ulls i et veig caient
I, de sobte, tornes tu i ho trenques tot
No sé qui soc
Quan vens tu em traus
No saps qui socD'on ve la por?