Ja sé que no puc volar més alt,
Acabe d'acceptar la meua condició.
Quan més amunt m'enlaire,
Més gran és la por.
Si el cel li pertany al vent, violent.
Tenia un gran discurs
Que s'ha quedat per dir.
I sé que quan vos veig
Tinc ganes d'aplaudir.
Vivim de l'experiència i el clamor,
No distingisc els crits
D'alegria i dolor.
Adore l'entusiasme
De qui entén l'amor.
Tot allò que busque
Cap a les butxaques,
I m'enganye perquè tinc
Ambicions èpiques.
Mostrar-me vulnerable
Dins l'incendi d'aigua.
M'he allunyat de molta gent preciosa,
He jugat amb la més perillosa.
I ara no sé on vaig, però ja sé d'on vinc.
Ja tinc els peus a terra,
No vull guanyar la guerra.
Vull cuidar als meus,
Escoltar les seues veus
Baix la lluna plena.
Ja tinc els peus a terra,
No vull guanyar la guerra.
Vull cuidar als meus,
Escoltar les seues veus
Baix la lluna plena.
Hi ha calma en la nit freda.
Un sol radiant que crema.
I en aquest teatre que jo m'he inventat,
He fallat, m'he apartat
De qui sempre ha estat.
Inventar-se una eixida.
Qui no està a la deriva?
I en aquest teatre que jo m'he inventat,
M'he ensenyat que he trobat
La cura al vostre costat.
Ja tinc els peus a terra,
No vull guanyar la guerra.
Vull cuidar als meus,
Escoltar les seues veus
Baix la lluna plena.
Ja tinc els peus a terra,
No vull guanyar la guerra.
Vull cuidar als meus,
Escoltar les seues veus
Baix la lluna plena.
Resistiré i sabré
Que sempre vos tindré.
No hi haurà res més,
Saber que esteu bé i escoltar-vos.
Resistiré i sabré
Que sempre vos tindré.
No hi haurà res més,
Saber que esteu bé.