Laxnbusto - El Pintor Visonari Lyrics

En una mansió de les que el temps ha guarnit
s'ha trobat arraconat un quadre gegantí
molt a prop a un dit de pols en un manuscrit
una vella inspiració reviu el seu desig.

Quan el sol desfà els meus somnis cada matí
sento veus de mil colors brollant a dins de mi
com imperatius dictant el meu destí
visc encadenat als meus pinzells de dia i nit.

Jo he vist l'imatge del que algun dia serà
l'últim estatge del que avui se'n diu... ésser humà
Aviat serà a punt la tela on fa dies visc
i la meva activitat haurà escalat el cim
doncs no se m'acut res més, què més hi ha a afegir
quan ja tot esta explicat en mode d'art sublim.
Qui injectarà més calma en el mal de la humanitat
que el flascó de l'alba que sempre he guardat...
per necessitat!
Fe em mereix qui s'enfonsa
per pròpia voluntat
però l'home que neix sota el mar,
mereix rescat, mereix rescat!
Com més vell em faig més veig que tot té un sentit

però no és de l'estil de tot allò que a mi m'han dit
i ara que presento que m'arriba
la nit serà la meva obra mestra qui parli per mi...
per mi...
oh si...