Mira'm, respira, veuràs que ens queda temps
No cal anar enrere, espera, que encara hi ha qui canta per cantar,
Inspira, o això diuen de l'art, però desespera,
I ofega, que el so de tantes veus soni tan buit,
Tan buit, tan buit.
I així busques refugi en el
Silenci, expira, teixeix paraules i fes-ne bandera
Navega, que tot allò que dius creui aquest mar
De versos, on ha perdut sentit la persistència
En essència, només queda la imatge i és tan buit,
I entre les reixes d'avui mires de cara aquest món
Sabent que res del que som perdura si el cor és buit,
Fas de la ràbia el teu plor, de la tendresa cançó
L'oxigen t'omple els pulmons i així comences de nou.
T'aixeques, buscant en un reflex trobes resposta
I apostes, deixant enrere cada cop que els dubtes,
Presenten, al·legació perfecta d'impaciència, com sempre,
Tot va tan de pressa i és tan buit,
I entre les reixes d'avui mires de cara aquest món
Sabent que res del que som perdura si el cor és buit,
Fas de la ràbia el teu plor, de la tendresa cançó
L'oxigen t'omple els pulmons i així comences de nou.
Et deixes caure,
El buit t'atrapa,
No sents el cos.
I amb el silenci
Que la nit guarda,
Trobes la llum
Que et torna a tu.
I entre les reixes d'avui mires de cara aquest món
Sabent que res del que som perdura si el cor és buit,
Fas de la ràbia el teu plor, de la tendresa cançó
L'oxigen t'omple els pulmons i així comences de nou.