No cal que t'ho discutisca
Sé que és més forta la vida
Que la pura analogia
Que fa més gran la ironia
Que no cante per bogeria
Ni tampoc per la seguida
Cante per guanyar la vida
És l'hora de descobrir-se
De contar les mentides
Mai no he eixit a cap revista
Ni escric llibres de temàtica oriental
No tinc cap amic a Praga
Ni cap joia venerada
Per aquells antics cristians.
Quan la ciutat s'il·lumina I cau la nit
Amb bona vista, jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
Una posta de sol tranquil·la
Una cançó no molt sentida I jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
La vida és una cosa estranya però als teus braços
En sembla una altra I jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
No sigues tan cruel bonica
Que això al final farà ferida I jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai