Tots ens seguien mirant, potser això de ser la novetat
Pot ser que encara dure, pot ser que siga tot un efecte boomerang
Pot ser que dissimule passant unes runes i t'arribe a tocar
El café era gelat, les escenes què és el que ens diran
Potser t'inoportune, pot ser que riga quan poses la cara de: va
Eixe tema ni el toques, potser t'equivoques, i no saps el que fas
Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d'enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant
O tal volta em diràs, que no soc tot el que hi vas pensar
Pot ser que se'ns acoste algun oncle que aposte per nosaltres fins al final
I mirant-me em dius: dubte de tant sols si hi ha una trama argumental
O passant dies clars, passejant agafadets del braç
M'assenyales un vaixell llunyà, que s'albira mirant vora mar
I traus un full de lletres on guardes poemes que vas voler-me dedicar
I m'arrambes contra un arbre de qualsevol institut de ciutat
Pot ser que ens interrompa una vella dient quina parella d'enamorats
O potser ens caldrà posar un espelma a qualsevol sant
I pot ser que un dia de lluna plena t'estaque un bonic contrapunt musical
Tant de bo que aquesta cançó fera que em torne a besar