La brisa fresca a les cares
L'alegria dels dissabtes
A les nits de la tardor
Es miren amb mig somriure
Saben que han sobreviure
Amb ganivets clavats al cor
I pugen al seu terrat
Per derrotar la soledat
Omplir el buit tornar a vibrar
Es desvesteixen dels seus traumes
Quan depleguen dos grans ales
I tornen a tremolar
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Tractant d'eixir del laberint
Es van trobar solcant la nit
Als carrers dels somnis trencats
Han viscut vides esclaves
Amb cadenes quotidianes
Que quasi els van ofegar
Però en la ciutat invisible
Ara burlen l'egoisme
Construint comunitat
I en els marges de la història
Ja no volen cap més glòria
Que lluitar-la a cada instant
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Vam sobreviure
A l'adolescència
Matant els monstres
Que habitaven entre posters
Amb cançons cau d'orella
Com salvavides
En la tempesta
Als oceans
Dels naufragis quotidians
Fumant oblits per evadir-nos cada nit
Cos a cos, pit a pit
Batent-nos contra la bèstia
Llàgrimes d'acer
Contra la seua violència
I ens van ferir
De totes les guerres
Que vam lliurar
Als carrers a cegues
Colze a colze sense horaris ni normes
Com pilotaris
Colpejant-los a les fosques
I vam aprendre
A cuidar del nosaltres
Organització
El cossos com armes
En col.lectiu sense cap por
Com animals en la foscor
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges